Planificació de la PAC3

La planificació de la PAC3 ha estat més fàcil de fer que les anteriors. Malgrat la dificultat inicial, perquè vam haver de posposar l’inici de la PAC perquè l’anterior es va allargar. Gràcies a la bona actitud de les companyes d’equip, ja que quan vam acabar la PAC2 ningú no es va adormir i vam intercanviar una bona quantitat de missatges a l’espai de debat per repartir-nos la feina i acordar noves dates. Així és fàcil coordinar!

Entre les decisions que hem pres conjuntament, n’hi ha una de molt important que és la de mantenir els rols de la PAC2 fins al final de l’assignatura. Tot i que al debat inicial de l’assignatura jo era partidària de l’intercanvi rotatiu de rols, haig de reconèixer que ara ho veig diferent. La veritat és que totes ens hem sentit molt còmodes en els nostres rols i hem optat per seguir així fins la finalització de l’assignatura. Això és un bon símptoma, i significa que totes estem contentes amb la feina que fem a l’assignatura. Si alguna de nosaltres es sentís incòmoda amb el treball realitzat a la PAC2, crec que hauria demanat rotar responsabilitats que al cap i a la fi era el que teníem planificat als “acords inicials”.

Imprevistos d'última hora

Després de l’entrega de la PAC2, ens hem adonat que havíem comès un error. L’error consistia en crear una sola pàgina amb l’índex, en comptes de formar tota l’estructura d’enllaços i pàgines que han de penjar de l’índex. La Montse va llegir-ho al fòrum el dia següent de l’entrega, en plenes festes de Setmana Santa (ens ho havíem muntat per entregar la PAC abans i disfrutar d’un descans) i amb la Sandra de viatge.

Després del “susto” inicial, perquè ens vam posar molt nervioses, vam assumir que ja ho havíem fet malament i vam decidir notificar-ho al tutor. Perquè si qualsevol de nosaltres de cara a la PAC3 arreglava el problema a la wiki, ell hauria notat que ho fèiem després de l’entrega. Finalment però, en Joan em va comunicar que ens donava uns dies més per arreglar-ho i ho vam poder entregar correctament. Al cap i a la fi ho havíem entregat una setmana abans de la data prevista pel tutor.

En la meva opinió podem extreure dues reflexions d’aquest assumpte, una de negativa en forma de lliçó, i una altra de positiva que ens reafirma. En primer lloc, tot això ha passat perquè no havíem seguit suficient el fòrum. Està clar que els dubtes plantejats per la resta d’estudiants al fòrum i les respostes del tutor són molt útils per a la nostra feina a la wiki, incloses les qüestions que donem per suposades i que resulta que les hem entès malament (el que ens ha passat és un bon exemple). Per altra banda, la nota positiva és que ens havíem avançat una setmana respecte la data d’entrega de la PAC i per això el tutor no ha posat cap pega en que ho arreglem i li donem una nova data d’entrega. Això ens reafirma en el fet que donar un temps de marge el finalitzar la PAC respecte la data d’entrega és la millor tàctica per evitar i/o poder reaccionar front a imprevistos d’última hora.

Repartiment de tasques

He tingut poca decisió a l’hora de repartir les tasques? El cert és que com a coordinadora m’he limitat a exposar les responsabilitats definides al material "La wiki com a suport del treball col.laboratiu" i esperar que els membres del grup es repartissin entre ells les tasques. El problema és que aquesta PAC es caracteritzava perquè teníem el temps molt just, des de la seva planificació. A més, en el desenvolupament de la tasca hem pogut veure que qualsevol dubte que es traslladi a l’espai de grup té una resposta lenta, per les característiques pròpies del debat virtual. Potser hagués contribuït a anar més ràpid si hagués repartit les tasques directament sense esperar als demés.

En aquest aspecte també hem de tenir en compte que el debat virtual té les seves limitacions. Quant al repartiment de les tasques i responsabilitats, em dóna la impressió que en aquest tipus d’entorn la gent va demanant les tasques a mesura que es va connectant a l’espai de grup. Tot i que penso que finalment tots ens hem carregat més o menys del mateix volum de feina, podria haver succeït que el primer en demanar una tasca hagués escollit la més senzilla, i així fins a l’últim que no hauria tingut més remei que carregar-se de la responsabilitat menys agraïda. Això no significa que en un debat ‘cara a cara’ sigui més fàcil assolir un consens, però sí que és cert que es poden percebre les reaccions dels demés i com a mínim el debat és més ric i dinàmic. No ho tinc clar, potser la forma més justa de repartir les tasques en un context de debat virtual és que ho faci el coordinador?